De les falles del ’37 fins a hui /

Ni en museus, ni en les vitrines,
ni en llibres d’erudició
cap nostre art, qu’es del carrer i del poble
per dret propi i tradició. (Regino Mas, 1937) -1- /

Nuestros sueños no caben en vuestras urnas (popular, 2011) -2- /

1937. La Segona República Espanyola trontollava per l’avanç de les tropes feixistes.
Els anhels de les classes populars i treballadores es veien clarament amenaçats poc després d’haver-se començat a materialitzar políticament.
I en aquell moment, a València, l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i el Sindicat d’Art Popular (CNT) promouen la realització de quatre falles antifeixistes que
finalment mai varen ser plantades, ni cremades. D’aquests fets en resta el testimoni d’una breu publicació, una edició extraordinària de la revista Nueva Cultura, en la portada de la qual llegim el titular “Els enemics de poble a l’infern”.

2017. Després d’aproximadament deu anys de l’inici de la crisi-estafa, després del Moviment 15-M, de la Primavera Valenciana (“Som el poble, no l’enemic”), de les
marees, de les assemblees de barris… els anhels de les classes populars i treballadores es tornen a veure amenaçats, però aquesta vegada amb la sensació que, malgrat l’anunciat “assalt a les institucions”, no s’ha arribat a materialitzar plenament un canvi
polític real.
I en aquest context, a València s’organitza una exposició que planteja la hipòtesi que
l'”arcana imperii” (els secrets d’estat, el poder ocult de la burocràcia) siga, hui, un inhibidor a l’hora de perpetrar canvis polítics significatius i reals.

Qui són hui “els enemics del poble”? Quins “inferns” vivim? Si encara hi ha alguna
possibilitat d’agenciament, com s’està gestionant en el cas concret de València? Quin
paper pot jugar la cultura, i concretament l’art, en aquesta conjuntura?
——————–
Los enemigos del pueblo y el infierno / De las fallas del ’37 hasta hoy / 

1937. La Segunda República Española se tambaleaba por el avance de las tropasfascistas. Los anhelos de las clases populares y trabajadoras se veían claramente amenazados poco después de haberse empezado a materializar políticamente.
Y en ese momento, en Valencia, la Alianza de Intelectuales para la Defensa de la Cultura y el Sindicato de Arte Popular (CNT) promueven la realización de cuatro fallas antifascistas que finalmente nunca fueron plantadas, ni quemadas. De estos hechos queda el testimonio de una breve publicación, una edición extraordinaria de la revista Nueva Cultura, en la portada de la cual leemos el titular “Els enemics de poble a l’infern” (los enemigos de pueblo al infierno).

2017. Después de aproximadamente diez años del inicio de la crisis-estafa, después del Movimiento 15-M, de la Primavera Valenciana (“Somos el pueblo, no el enemigo”), de las mareas, de las asambleas de barrios… los anhelos de las clases populares y trabajadoras vuelven a verse amenazados, pero esta vez con la sensación de que,
a pesar del anunciado “asalto a las instituciones”, no se ha llegado a materializar plenamente un cambio político real.
Y en este contexto, en Valencia se organiza una exposición que plantea la hipótesis de que el “arcana imperii” (los secretos de estado, el poder oculto de la burocracia) sea, hoy, un inhibidor a la hora de perpetrar cambios políticos significativos y reales.

¿Quiénes son hoy “los enemigos del pueblo”? ¿Qué “infiernos” vivimos? Si todavía hay alguna posibilidad de agenciamiento, ¿cómo se está gestionando en el caso concreto de Valencia? ¿Qué papel puede jugar la cultura, y concretamente el arte, en esta coyuntura?
——————–
1. Fragment del poema “SENY POPULAR DE L’ARTISTA” publicat a l l’edició especial de la revista Nova Cultura dedicada a les falles de 1937.
2. Eslògan popular reproduït en multitud de pancartes en les mobilitzacions del 15-M.